Vessant poesia, feliç dia amb ella.
Us comparteixo “el llaç”, cançó que ja pertany “Al caient de la nuesa”,
i que ben aviat podreu escoltar.
Cançó dedicada als infants, del món.
“Llibertat i embranzida,
borrallons a la deriva,
sou palau del respirar,
tot el món us pren la mà…
Hi ha un poema caigut,
a la panxa d’un mamut,
un príncep transformant,
la seva ombra en un diamant…
Música surant,
les paraules se’m desfan,
com la quietud del llac,
i aquell precís home del sac.
Ales i univers,
els fruits d’un bosc i els gerds,
sou la certesa, i la dolcesa del meu vers.
Una fulla voleia el seu pas,
la tardor és amable i fugaç,
com els núvols,
i les mil formes del llaç.
Floc de neu, picardia i reguitzell,
fes que el dia sigui teu,
qui podria sinó tu?
respirar DÉU… “
Raül
Feliç setmana i poesia,
